Júlia 5é B
-Nosaltres som el millor menjar que hi ha, som les més saludables i bones. El que més els agrada a les persones és menjar-nos a nosaltres, no a vosaltres que feu un gust agríssim!!! –deien les fruites-.
-I vosaltres com sabeu que fem un gust agríssim? -replicaven les verdures-.
-Perquè un dia de molt de vent, una fulla d’enciam s’envola, i m’entrà a la boca, i va ser molt pitjor menjar-la que morir-me per lo agra que estava la verdura a la que vosaltres dieu “el millor que hi ha” però en la realitat és “el pitjor que hi ha”.

-Sabeu per que ens compraran a les verdures i a les fruites no?- preguntava una verdura -Perquè les verdures estan fresques i les fruites estan pansides.
-És nota que no vos haveu provat a vosaltres mateixa, perquè no ho diríeu.
Un dia s’adonaren que una família s’acostava i que feia cara de voler comprar coses saludables i això les menjars ho saben bé. I quan les van comprar s’adonaren de que eren igual de sanes i de bones i van deixar la baralla.
Quan van tirar els resos al fem van fer la línea de roba però hi havia un altre problema entre les fruites i verdures “tenien gustos diferents”. Així va començar la baralla.
Una nit tranquil·la Carmina mirava per la finestra de la seua habitació i va observar a algú que caminava per el terreny de les verdures i va anar a mirar van parlar van caminar junts i és van conèixer. Un any van eixir els dos presidents de cada zona del contenidor i van declarar que donava el mateix si tenien gustos diferents lo que importava és que foren tots els menjars amics i gràcies a aixó van aconseguir fer una línea de roba molt bona i unes cases millors.
CONTE CONTAT JA S’HA ACABAT
Que bonic està el conte.
ResponderEliminarMolt guapet Júlia! Mari Carmen
ResponderEliminarJa, si que esta bonic jaja:)
ResponderEliminarMarina